Reseñas/Ressenyes

ROBINSON CRUSOE és l'obra més coneguda de Daniel Defoe i heus aquí fet un petit fragment:

«Al vaixell vaig trobar plomes, tinta i paper, i vaig fer tot allò que vaig poder per economitzar-los; mentre va durar la tinta vaig poder fer una crònica molt exacta, però quan es va acabar em vaig veure en la impossibilitat de continuar-la, ja que no vaig poder fer tinta malgrat que vaig provar-ho tot. Això em va demostrar que necessitava moltes coses fora de les que havia acumulat. Havent aconseguit acostumar una mica el meu esperit a la seva actual condició i abandonant el costum de mirar al mar per si divisava algun navili, em vaig aplicar des d'aleshores a organitzar la meva vida i a fer-la el més confortable possible. Vaig fabricar una taula i una cadira.»

2021, 15 de diciembre

ROBINSON CRUSOE es la obra más conocida de Daniel Defoe y he aquí un pequeño fragmento de la misma.

«En el barco encontré plumas, tinta y papel, e hice lo indecible por economizarlos; mientras duró la tinta pude llevar una crónica muy exacta, pero cuando se terminó me hallé imposibilitado de continuarla, ya que no pude hacer tinta a pesar de todo lo que probé. Esto vino a demostrarme que necesitaba muchas cosas fuera de las que había acumulado. Habiendo conseguido acostumbrar un poco mi espíritu a su actual condición y abandonando la costumbre de mirar al mar por si divisaba algún navío, me apliqué desde entonces a organizar mi vida y a hacerla lo más confortable posible. Fabriqué una mesa y una silla.»

LA CARTOIXA DE PARMA (1839) de Henry M Beyle STENDHAL (1783-1842)

Amb aquesta novel·la Stendhal va ser el pioner d’allò què es coneix com a novel·la total, doncs  l'obra que reuneix a les seves pàgines novel·la romàntica, d'aventures, històrica i de capa i espasa, «La cartoixa de Parma» entra en la categoria de les grans obres d'ahir, d' avui i de sempre.

Les aventures, amors i peripècies que l'autor teixia al voltant de les parelles formades pel romàntic i aventurer i per l'hàbil i maquiavèl·lic comte donen oportunitat al lector per a endinsar-se en una trama on l'acció i els amors dirigeixen amb mestratge el fil de la novel·la.

2021, 9 de diciembre

LA CARTUJA DE PARMA (1839) de Henry M Beyle STENDHAL (1783-1842)

Con esta novela Stendhal fue el pionero del que se conoce como novela total, pues así se conoce a la obra que reúne en sus páginas novela romántica, de aventuras, histórica y de capa y espada, «La cartuja de Parma» entra en la categoría de las grandes obras de ayer, de hoy y de siempre.

Las aventuras, amores y peripecias que el autor teje alrededor de las parejas formadas por el romántico y aventurero y por el hábil y maquiavélico conde dan oportunidad al lector para adentrarse en una trama donde la acción y los amores dirigen con maestría el hilo de la novela.

EL NOM DE LA ROSA (Humberto Eco)

Aquesta novel·la està basada en fets històrics. En concret, es va basar en un vell manuscrit del segle XIV que, trobat a Àustria, narrava com s'havien produït una sèrie de crims misteriosos al Monestir de Melk, un dels més famosos del món. Així, l'autor de la novel·la, Umberto Eco, va crear la seva història basant-se en el que va passar a aquell lloc en aquella època i com es van dur a terme les investigacions i es va desvetllar el culpable dels assassinats.

Valent-se de les característiques de la novel·la gòtica, la crònica medieval i la novel·la policíaca. EL NOM DE LA ROSA narra les investigacions detectivesques que realitza el frare  franciscà Guillermo de Baskerville per esclarir els crims comesos en una abadia benedictina l'any 1327. L'ajudarà en la seva tasca el novici Adso, un jove que s'enfronta per primera vegada a les realitats de la vida situades més enllà de les portes del convent.

En aquesta primera i brillant incursió d'Umberto Eco en el món de la narrativa, que va presentar una manera de concebre la novel·la històrica, el lector gaudeix d'una trama apassionant i una admirable reconstrucció d'una època especialment conflictiva de la història d'Occident.

2021, diciembre 3

EL NOMBRE DE LA ROSA (Humberto Eco)

Esta novela está basada en hechos históricos. En concreto, se basó en un viejo manuscrito del siglo XIV que, encontrado en Austria, narraba cómo se habían producido una serie de crímenes misteriosos en el Monasterio de Melk, uno de los más famosos del mundo.

Así, el autor de la novela, Umberto Eco, creó su historia basándose en lo ocurrido en ese lugar en esa época y cómo se llevaron a cabo las investigaciones y se desveló al culpable de los asesinatos.Valiéndose de las características de la novela gótica, la crónica medieval y la novela policíaca. EL NOMBRE DE LA ROSA narra las investigaciones detectivescas que realiza el fraile franciscano Guillermo de Baskerville para esclarecer los crímenes cometidos en una abadía benedictina en el año 1327. Le ayudará en su labor el novicio Adso, un joven que se enfrenta por primera vez a las realidades de la vida situadas más allá de las puertas del convento.

En esta primera y brillante incursión de Umberto Eco en el mundo de la narrativa, que dio lugar a una manera de concebir la novela histórica, el lector disfrutará de una trama apasionante y una admirable reconstrucción de una época especialmente conflictiva de la historia de Occidente

CIMS BORRASCOSOS (1847) de Emily Brontë

La poderosa i morruda figura del turmentat Heathcliff domina «Cims Borrascosos», novel·la apassionada i tempestuosa la sensibilitat de la qual es va avançar al seu temps. Els bromosos i ombrívols erms de Yorkshire són el singular escenari on es desenvolupa amb força arrabassadora aquesta història de venjança i odi, de passions desateses i amors desesperats que van més enllà de la mort i que en fan una de les obres més singulars i atractives de tots els temps.

El cas de l'escriptora anglesa Emily Brontë és veritablement excepcional dins la literatura. Va morir molt jove, deixant tan sols una novel·la, «Cims  borrascosos», l'èpica història de Catherine i Heathcliff, situada als ombrívols  i desolats erms de Yorkshire, constitueix una esglaiosa visió metafísica del destí, l'obsessió, la passió i la venjança. Publicada per primera vegada el 1847, un any abans de morir la seva autora, aquesta obra trencava per complet amb els cànons del «decòrum» que l'Anglaterra victoriana exigia a tota novel·la.

 2021, 29 de Noviembre

CUMBRES BORRASCOSAS (1847) de Emily Brontë

La poderosa y hosca figura del atormentado Heathcliff domina «Cumbres Borrascosas», novela apasionada y tempestuosa cuya sensibilidad se adelantó a su tiempo. Los brumosos y sombríos páramos de Yorkshire son el singular escenario donde se desarrolla con fuerza arrebatadora esta historia de venganza y odio, de pasiones desatadas y amores desesperados que van más allá de la muerte y que hacen de ella una de las obras más singulares y atractivas de todos los tiempos.

El caso de la escritora inglesa Emily Brontë es verdaderamente excepcional dentro de la literatura. Falleció muy joven, dejando tan sólo una novela, Cumbres borrascosas, la épica historia de Catherine y Heathcliff, situada en los sombríos y desolados páramos de Yorkshire, constituye una asombrosa visión metafísica del destino, la obsesión, la pasión y la venganza. Publicada por primera vez en 1847, un año antes de morir su autora, esta obra rompía por completo con los cánones del «decoro» que la Inglaterra victoriana exigía a toda novela.

GUERRA I PAU, obra cimera, al costat d'Ana Karenina, de Lev Tolstoi i de la narrativa del segle XIX. Guerra i Pau constitueix un vast fresc i èpic llibre basat en fets històrics reals la trama dels quals ens situa en la història quan Napoleó va intentar envair Rússia.

Tolstoi, no va voler quedar-se sol en relatar els fets, sinó que va incloure una història d'amor on es reflecteix la cultura existent en aquella època, i com les famílies van adaptant-se a les noves situacions.

Amb la campanya napoleònica contra Rússia com a rerefons -Austerliz, Borodino o l'incendi de Moscou- entre els anys 1805 i 1813, se'ns conta la història de dues famílies de la noblesa russa, els Bolkonski i els Rostov, protagonistes d'un món que comença a escenificar la seva pròpia desaparició.

2021, 24 de Noviembre

GUERRA Y PAZ, obra cumbre, junto a Ana Karenina, de Lev Tolstoi y de la narrativa del siglo XIX. Guerra y Paz constituyen un vasto fresco y épico libro basado en hechos históricos reales cuya trama que nos sitúa en la historia cuando Napoleón intentó invadir Rusia.

Tolstoi, no quiso quedarse solo en relatar los hechos, sino que incluyó una historia de amor donde se refleja la cultura existente en esa época, y cómo las familias van adaptándose a las nuevas situaciones.

Con la campaña napoleónica contra Rusia como trasfondo -Austerliz, Borodino o el incendio de Moscú- entre los años 1805 y 1813, se nos cuenta la historia de dos familias de la nobleza rusa, los Bolkonski y los Rostov, protagonistas de un mundo que empieza a escenificar su propia desaparición.

JO, CLAUDI de Robert Graves

Aquest llibre està basat en un personatge ben conegut, Claudi, descendent de Juli Cèsar juntament amb August, Cal·lígula i Tiberi. Claudi va ser qui va regnar del 41 al 54, quan Roma va conquerir molts territoris.

Claudio estava coix i tartamudejava i retingut als seus traumes i pors de la infància, que el van marcar durant la seva edat adulta. Així, el llibre dóna una aproximació el més real possible a aquesta figura i de la manera de com vivien en aquella època.

Arribant als últims anys de la seva vida i amb por de ser assassinat víctima d'una conspiració, decideix gravar per escrit la seva llarga i agitada vida des dels dies en què governava el seu besavi August, a l'ombra del qual la seva dona Llívia movia els fils del poder. En aquesta inoblidable novel·la veiem desfilar davant nostre tota l'esplendor i la misèria dels primers anys de l'Imperi Romà, embarcats molt aviat en una espiral de conspiracions, crueltat i violència sota els regnats del taciturn Tiberi i l'extravagant Cal·lígula.

2021, 21 de Noviembre

YO, CLAUDIO de Robert Graves

Este libro se basa en un personaje muy conocido, Claudio, descendiente de Julio César junto a Augusto, Calígula y Tiberio. Claudio fue quien reinó desde el 41 al 54, cuando Roma conquistó muchísimos territorios.

Claudio era cojo y tartamudo y retuvo desde su infancia traumas y miedos, que lo marcaron durante su edad adulta. Así, el libro da una aproximación lo más real posible a esta figura y a cómo vivían en esa época.

Llegado a los últimos años de su vida y temeroso de caer asesinado víctima de una conspiración, decide consignar por escrito su larga y azarosa vida desde los días en que gobernaba su tío abuelo Augusto, a cuya sombra su esposa Livia movía los hilos del poder. En esta novela inolvidable vemos desfilar delante de nosotros todo el esplendor y miseria de los primeros años del Imperio Romano, embarcado muy pronto en una espiral de conspiraciones, crueldad y violencia bajo los reinados del taciturno Tiberio y del extravagante Calígula.

EL TREN DELS ORFES

Entre 1854 i 1929, uns 250.000 nens orfes van ser portats de Nova York a l'Oest Mitjà. Així comença la història basada en fets històrics reals d'aquest llibre, escrit per Christina Baker Klein, que, amb la veu de dues dones a les quals dóna protagonisme, explica el que va passar amb aquells nens que pràcticament van desaparèixer del món.

EL TREN DELS ORFES És una novel·la captivadora inspirada en fets històrics que ens parla de pèrdues, segones oportunitats i amistats inesperades que ha enlluernat més d'un milió i mig de lectors als Estats Units.

És una part de la història real dels Estats Units que no es coneix gaire, i això suggereix com en aquell moment la compravenda de nens era una cosa molt comuna, ja que s'utilitzaven com a mà d’obra per a treballs durs i que els homes no volien fer

2021, 19 de Noviembre

EL TREN DE LOS HUÉRFANOS

Entre 1854 y 1929 cerca de 250000 niños huérfanos fueron llevados de Nueva York al Medio Oeste de EEUU. Así comienza el relato basado en hechos históricos reales de este libro, escrito por Christina Baker Klein, quien, con la voz de dos mujeres a las que les da protagonismo, cuenta lo que les pasó a esos niños que prácticamente desaparecieron del mundo.
EL TREN DE LOS HUÉRFANOS es una novela cautivadora inspirada en hechos históricos que nos habla de pérdidas, de segundas oportunidades y de amistad inesperada que ha deslumbrado a más de un millón y medio de lectores en Estados Unidos.
Es una parte de la historia real de Estados Unidos que no se conoce mucho, y que deja entrever cómo en esa época la compraventa de niños era algo muy habitual, ya que eran usados como mano de obra para trabajos duros y que los hombres no querían hacer.

EMMA (1815) de Jane Austen ( 1775-1817)

Jane Austen fou una reconeguda novel·lista del segle XVIII, les seves obres son considerades clàssiques de la literatura anglesa.

Austen encarnava un estil únic i dinàmic, ple de vida quotidiana, moralisme i amb descripcions precises de les tradicions de la societat d'aquell període. En la seva última novel·la EMMA, la protagonista Emma Woodhouse està més preocupada per organitzar matrimonis que per la seva vida amorosa. Emma és una jove anglesa criada en una família rica que no només no té intenció de casar-se, sinó que també malda per a fer de casamentera al seu cercle d'amics, per desgràcia per a ells.

Tot anava be a la vida d'Emma, fins que Taylor –la seva institutriu i amiga– és  casa. Després d'aquest esdeveniment, la situació entre les dues canvia notablement, de manera que el jove Woodhouse es troba submergida en una profunda solitud.

2021, 15 de noviembre

EMMA (1815) de Jane Austen ( 1775-1817)

Jane Austen fue una reconocida novelista de siglo XVIII, sus obras son consideradas clásicas de la literatura inglesa.

Austen plasmó un estilo único y dinámico, cargado de cotidianidad, moralismo y con descripciones precisas de las tradiciones de la sociedad de aquel periodo.
En su última novela EMMA, la protagonista Emma Woodhouse se preocupa más en arreglar matrimonios más que su vida sentimental. Emma es una joven inglesa criada en el seno de una familia acomodada que no sólo no tiene la menor intención de contraer matrimonio, sino que además se empeña en hacer de casamentera para su círculo de amigas, para desgracia de éstas.

Todo marchaba bien en la vida de Emma, hasta que Taylor —su institutriz y amiga— se casa. Tras este evento, la situación entre ambas cambia notablemente, por lo que la joven Woodhouse se ve sumergida en una profunda soledad….

¿Somiem els androides amb ovelles elèctriques? (1968)
de Phillip K. Dick (1928 – 1982)

"Era obvi que l'empatia només es trobava en la comunitat humana, (...) Exigia un instint de grup sense excuses. Un organisme solitari, com una aranya, de res pot servir-li. Fins i tot podria limitar la seva capacitat de sobreviure fent-la conscient del desig de la seva presa de viure. I en aquest cas, tots els animals de presa, fins i tot mamífers altament desenvolupats, com els gats, moririen de fam. En una ocasió vaig pensar que l'empatia estava reservada a herbívors o omnívors capaços de prescindir de carn. Al final, l'empatia va desdibuixar els límits entre el caçador i la víctima, el vencedor i el vençut".

La inspiració per a la pel·lícula Blade Runner se situa el 2021, després que una guerra mundial hagi matat milions de persones, la qual cosa ha portat a l'extinció d'espècies senceres. Els que queden construeixen simulacres d'espècies passades, incloent cavalls, ocells, gats, ovelles i éssers humans.

Com que els androides són tan realistes, és impossible distingir-los de persones reals. Però ara és feina del caçador de recompenses Rich Deckard fer precisament això perquè pugui matar-los. Quina frontera hi ha entre la vida artificial i la vida natural?

2021, 12 de noviembre

¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (1968)
de Phillip K. Dick (1928 – 1982)

«Era obvio que la empatía sólo se encontraba en la comunidad humana, (…) exigía un instinto de grupo sin cortapisas. A un organismo solitario, como una araña, de nada podía servirle. Incluso podía limitar su capacidad de supervivencia, al tornarla consciente del deseo de vivir de su presa. Y en ese caso, todos los animales de presa, incluso los mamíferos muy desarrollados, como los gatos, morirían de hambre. En una ocasión había pensado que la empatía estaba reservada a los herbívoros o a los omnívoros capaces de prescindir de la carne. En última instancia, la empatía borraba las fronteras entre el cazador y la víctima, el vencedor y el derrotado»

La inspiración para la película "Blade Runner", se establece en 2021, después que una guerra mundial ha matado a millones de personas, conduciendo a la extinción de especies enteras. Los que permanecen construyen simulacros de especies pasadas, incluyendo caballos, aves, gatos, ovejas y los seres humanos.

Debido a que los androides son tan realistas, es imposible distinguirlos de la gente real.Pero ahora es el trabajo del caza recompensas Rich Deckard para hacer justamente eso y así poder matarlos. ¿Cuál es el límite entre la vida artificial y la natural?

TRAMPA 22 (1961) de Joseph Heller (1923 – 1999)  

"Qualsevol cosa que val la pena viure també val la pena morir", li diu a Yossarian, un pilot subordinat coronel Cathcart en un bombarder de la Segona Guerra Mundial els homes els quals han de seguir volant missions de bombardeig cada vegada més perilloses. Yossarian intenta ser exclòs del servei per malaltia mental, i rep una resposta que només els bojos accepten missions aèries i que el seu disgust demostra que està sa i, per tant, apte per volar. En aquest context, si Youssarian intenta excusar-se de les missions mortals que se li assignen, estarà violant catch-22:

El que comença com una comèdia es converteix gradualment en una tragèdia de mal son a mesura que la guerra es torna cada vegada més real al llarg de la novel·la. Amb una lògica sinistra, l'evolució psicològica de Yossarian reflecteix la crítica aguda de Joseph Heller a un patriotisme mal entès, que exigeix sacrificis inacceptables.

Trampa 22, que es va convertir en el llibre de la pau dels anys seixanta, constitueix un model d'humor negre i absurd en la literatura nord-americana. Va ser portada a la gran pantalla el 1970, sota la direcció de Mike Nichols, amb Orson Welles i Anthony Perkins com a protagonistes.

2021, 9 de Noviembre 

TRAMPA 22 (1961) de Joseph Heller (1923 – 1999)

«Cualquier cosa por la que valga la pena vivir también vale la pena morir» le dice a Yossarian, un piloto subordinado el coronel Cathcart en un bombardero de la Segunda Guerra Mundial cuyos hombres deben seguir volando más y más peligrosas misiones de bombardeo. Yossarian intenta ser eximido del servicio alegando enfermedad mental, y recibe por respuesta que sólo los locos aceptan misiones aéreas y que su disgusto demuestra que está sano y que, por tanto, es apto para volar. En este contexto si Youssarian intenta excusarse de las misiones mortales que está asignado, va a estar en violación del Catch- 22:

Lo que comienza como una comedia se convierte poco a poco en una tragedia de pesadilla como la guerra se vuelve cada vez más real a lo largo de la novela. Con una lógica siniestra, la evolución psicológica de Yossarian refleja la aguda crítica que hace Joseph Heller de un patriotismo mal entendido, el cual exige sacrificios inadmisibles.

Trampa 22, que se convirtió en el libro de cabecera del movimiento pacifista de los años sesenta, constituye un modelo de humor negro y absurdo en la literatura estadounidense. Fue llevada a la gran pantalla en 1970, bajo la dirección de Mike Nichols, con Orson Welles y Anthony Perkins en los papeles protagonistas.

La obra més coneguda de la seva segona etapa fou Terra Baixa (1897) obra teatral en tres actes en que s’estableix una relación directa entre la «Terra Alta» amb pau, harmonia, contacte directe amb la natura, etc. i la Terra Baixa amb enveja, odi, falsedat, maldat, etc. n'hi ha prou amb destacar l'aspecte simbòlic de l'obra de Guimerà perquè va ser el que va impulsar l'obra de l'autor. També cal destacar el fet que va voler vincular aquests diferents mons a través del personatge de Manelic, que arriba a la terra baixa. Acostumat a la vida al camp i als seus ramats, descobreix que no tots els llocs tenen les mateixes característiques i que hi ha persones dolentes que només actuen a favor dels seus interessos. El símbol dominant és aquest. Les dues terres baixa i alta s'alternen en el joc i figuren com dos mons enfrontant-se entre si. 

2021, 5 de Noviembre

ÀNGEL GUIMERÁ (1845 - 1924 ) fue un dramaturgo, escritor y poeta. Sus obras combinaron el estilo realista con el romanticismo y fue uno de los máximos representantes de la Renaixença, es decir, el renacimiento literario de las letras catalanas.

La obra más conocida de su segunda fue Terra Baixa (1897) obra teatral en tres actos donde se establece una relación directa entre la «terra alta» con la paz, la armonía, el contacto directo con la naturaleza, etc. y la « terra baixa» con la envidia, el odio, la falsedad, la maldad, etc. basta destacar el aspecto simbólico de la obra de Guimerà porquè fue aquello que impulsó la obra del autor. Además cabe destacar el hecho que quiso ligar estos mundos tan diferentes a través del personaje de Manelic, que llega a la terra baixa. Acostumbrado a la vida en el campo y sus rebaños descubre que no todos los lugares presentan las mismas características y que hay gente malvada que únicamente actúa a favor de sus intereses. El símbolo dominante, es éste. Las dos tierras baja y alta que se alternan en la obra y figuran como dos mundos enfrentados.

La Cartoixa de Parma (1839) de Henri-Marie Beyle  STENDHAL (1783-1842)

Es tracta d'una novel·la completa que reuneix en les seves pàgines diferents gèneres: romàntic, aventura, històric i capa i espasa, "La Cartoixa de Parma" forma part del petit grup de grans obres que donen al lector la possibilitat de ser recordat malgrat el pas del temps.

La cartuja de Parma (1839) de Henri-Marie Beyle STENDHAL (1783_1842)

Es una novela completa que reúne en sus páginas diferentes géneros: romántica, de aventuras, histórica y de capa y espada, "La cartuja de Parma" forma parte del pequeño grupo de grandes trabajos que brindan al lector la posibilidad de ser recordados a pesar del paso de los años.

VIATGE AL FINAL DE LA NIT

Escrit per Louis-Ferdinand Céline, l'acció d'aquest llibre té lloc durant la Primera Guerra Mundial i està narrada en primera persona, amb el personatge de Ferdinand Bardamu. Explica molt durament tot el que ha passat. És un dels llibres històrics que expliquen un passatge de la història del món real.

Viatge al final de la nit narra l'èpica de Ferdinand Baradamu, ferit en la Primera Guerra Mundial en la qual participa com a voluntari, ... més enllà de la trama, la força i l'interès de la novel·la rauen en l'amarga prosa de Céline, que el converteixen en un dels autors més vàlids. Una gran novel·la que conté moltes claus per entendre la literatura actual.

Després de Marcel Proust, l’autor francès més traduït i internacionalment reconegut i popular del segle XX continua sent Céline. Aquesta obre es va publicar, el 1932.

 VIAJE AL FIN DE LA NOCHE

Escrita por Louis-Ferdinand Céline, la acción de este libro transcurre durante la Primera Guerra Mundial y se narra en primera persona, con el personaje de Ferdinand Bardamu.

Cuenta con mucha dureza todo lo que ocurrió. Es uno de los libros históricos que cuentan un pasaje de la historia del mundo real.

Viaje al fin de la noche narra la epopeya de Ferdinand Baradamu, herido en la primera guerra mundial en la que participa como voluntario, … más allá del argumento, la fuerza y el interés de la novela residen en la prosa amarga de Céline, que le convierten en uno de los autores de mayor vigencia. Una gran novela que contiene muchas claves para comprender la literatura actual.

Tras Marcel Proust, el autor francés más traducido e internacionalmente reconocido y popular del siglo XX sigue siendo Céline. Viaje al fin de la noche,  se publicó en 1932.

CRIM i CASTIG (1866) de Fiodor Dostoyevski ( 1821 – 1881 )

Una de les frases més famoses de Dotoievski va ser "Al món no hi ha res tan difícil com la franquesa i res tan fàcil com l'adulació" La frase és un fidel reflex de la seva personalitat complexa i turmentada que s'il·lustra a través del crim i el càstig una de les seves novel·les més conegudes. Narra l'assassinat comès per Rodion Raskolnikov, un estudiant arrogant i endeutat que formula un pla per matar un prestamista per  diners en efectiu, amb l'argument que pot realitzar bones pràctiques per contrarestar el crim. I tot això emmarcat en l'escenari de Sant Petersburg, en ple declivi, que l'autor retrata a través d'una galeria de personatges memorables.

2021, 21 de octubre

CRIMEN Y CASTIGO (1866) de Fiodor Dostoyevski ( 1821 – 1881 )

Una de las más célebres frases de Dotoyevski fue «En el mundo no hay nada tan difícil como la franqueza y nada tan fácil como la adulación» La frase es fiel reflejo de su personalidad compleja y atormentada que se ilustra a través de Crimen y Castigo una de sus más conocidas novelas.

Narra el asesinato cometido por Rodión Raskólnikov, un estudiante arrogante y endeudado que formula un plan para matar a un prestamista por su dinero en efectivo, con el argumento de que puede realizar buenas acciones para contrarrestar el crimen.

Y todo ello enmarcado en el escenario de San Petersburgo, en plena decadencia, que el autor retrata a través de una galería de personajes memorables.

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL, (1951) de J.D. Salinger (1919-2010)

2021, 18 de octubre

EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO, (1951) de J.D. Salinger (1919-2010)

Todo un clásico de la literatura norteamericana. Salinger publicó en 1951 esta novela que cuenta la historia de de Holden Caulfield, un rebelde adolescente narrada en primera persona

«El guardián entre el centeno» es el estereotipo del adolescente inadaptado. Aunque, en realidad, ese estatus de libro de culto no es más que un esnobismo para un lector que no sea anglosajón porque no existe ninguna evidencia oculta detrás de la personalidad de Holden el protagonista.

Además al protagonista de 'El guardián entre el centeno' no le ocurre nada fuera de lo común de cualquier otro individuo en su viaje de la niñez a la vida adulta.

Por este motivo no se entiende que se le imprima a la novela un carácter de libro de texto o de aprendizaje.

Por el lado positivo su éxito radica en el arte de su lenguaje y en este contexto Holden es un arquetipo. En el entorno donde vivió, el autor diseño la definición más genuina e ideal de la adolescencia

EL GRAN GATSBY, (1925) de Francis Scott Fitzgerald (1896-1940)

Jay Gatsby és un multimilionari amb un passat fosc que vol conquerir un vell amor. L'home que es va inventar a si mateix i ha organitzat una immensa festa per recuperar l'enlluernadora Daisy Buchanan, que una vegada el va estimar. Ningú sap d'on ha sortit.

Gatsby viu en una fabulosa casa a Long Island, i a les seves festes hi assiteix  "el món sencer i el seu amant", centenars de criatures a les quals no cal convidar. Jay Gatsby és un heroi tràgic que és destruït a mesura que s'acosta al seu somni: la reconquesta d'una dona que va deixar per anar a la guerra a Europa. (...)

Quan va acabar El gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald va escriure des d'Europa al seu editor: "He escrit la millor novel·la dels Estats Units d'Amèrica". I, de fet, té pocs rivals si es veu com la gran novel·la nord-americana del segle XX. En llegir-lo de nou, Fitzgerald va dir: "Una vegada més, la meva primera i primera reacció és d’un renovat plaer".

2021, 11 de octubre

EL GRAN GATSBY, (1925) de Francis Scott Fitzgerald (1896-1940)

Jay Gatsby es un multimillonario de pasado oscuro que quiere conquistar a un viejo amor. El hombre que se inventó a sí mismo y ha montado una inmensa fiesta para reconquistar a la deslumbrante Daisy Buchanan, que una vez lo quiso. Nadie sabe de dónde ha salido.

 Gatsby vive en una fabulosa casa de Long Island, y a sus bailes acude «el mundo entero y su amante», cientos de criaturas a quienes no hace falta invitar. Jay Gatsby es un héroe trágico que se va destruyendo conforme se acerca a su sueño: la reconquista de una mujer a la que dejó para irse a la guerra en Europa. (…)

Cuando terminó El gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald le escribió desde Europa a su editor: «He escrito la mejor novela de los Estados Unidos de América.» Y, en efecto, tiene pocos rivales como la gran novela americana del siglo XX. Al volver a leerla —dijo Fitzgerald—, una vez más, mi inicial y primera reacción es de renovado placer.»

«A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT» és una novel·la de Marcel Proust escrita entre 1908 i 1922 i publicada en set volums entre 1913 y 1927.

Més que del relato de una sèrie determinada de esdeveniments, l’obra es fica a la memòria del narrador:  els seus records i els vincles que l’alimenten. D’aquí que el títol no sigui El temps perdut  sinó  A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT.

Ha estat una obra de culte per al lector del segle XX i continua sent-ho durant el segle XXI. No obstant això, els editors no deixen de publicar-lo i reimprimir-lo. El llibre de la foto consisteix en una antologia de fragments de la "Recerca" dels diversos episodis principals enllaçats a través d'un text que serveix de fil conductor. En aquest escenari el temps que separa el passat i el present es redueix a res.

2021, 8 de octubre

«EN BUSCA DEL TIEMPO PERDIDO» es una novela de Marcel Proust escrita entre 1908 y 1922 i publicada en siete volúmenes entre 1913 y 1927.

Más que del relato de una serie determinada de acontecimientos, la obra se mete en la memoria del narrador: sus recuerdos y los vínculos que la alimentan. De ahí que el título no sea El tiempo perdido sino EN BUSCA DEL TIEMPO PERDIDO.

Ha sido una obra de culto per al lector del siglo XX y sigue siéndolo para el del siglo XXI. Sin embargo, los editores no dejan de publicarla y reimprimirla. El libro de la foto consiste en una antología de fragmentos de la “Búsqueda” de los diversos episodios principales enlazados a través de un texto que sirve como hilo conductor. En este escenario el tiempo que separa el pasado y el presente se reduce a nada.

«Flors per a l’ Algernon», de Daniel Keyes, escrita amb un realisme psicològic impressionant i a la vegada profundament emotiva és un de aquells llibres que es recorden al llarg  dels anys amb independència del temps que hagi pogut passar. 

2021, 5 de octubre 

 «Flores para Algernon», de Daniel Keyes, escrita con un realismo psicológico impresionante y a la vez profundamente emotiva es uno de aquellos libros que se recuerdan a lo largo de los años a pesar del tiempo que hay podido transcurrir.

«1984» fou escrita el 1948 per George Orwell (1903-1950)

En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans potències amb principis ideològics diferents però igualment totalitaris. Quan el protagonista que treballa per a una de las superpotències se’n adona que el que fa es contribuir a la farsa del seu govern i entra en relació amb un jove rebel xoca frontalment amb el Gran Germà, que controla fins el mas mínim detall la vida privada de tot el món.

30 de setiembre de 2021

«1984» fue escrita en 1948 por George Orwell (1903-1950)

En el futuro hipotético en que se sitúa la acción, el mundo está dominado por tres grandes potencias con principios ideológicos diferentes pero igualmente totalitarios. Cuando el protagonista que trabaja para una de las superpotencias se da cuenta que lo que hace es contribuir a la farsa de su gobierno y entra en relación con un joven rebelde choca frontalmente con el Gran Hermano, que controla hasta el mas mínimo detalle la vida privada de todo el mundo.

Ernest Hemingway (1899 – 1961). Premi Nobel de Literatura

Robert Jordan, un jove i idealista voluntari de les Brigades Internacionals, expert en demolicions que, lluitant a la guerra civil espanyola de 1937 amb la guerrilla antifascista, troba a Maria una jove rescatada pels milicians de mans de les forces revoltades.

Hemingway forma part de la mitologia literària universal per la seva obra, la seva astorada vida i la seva su tràgica mort.

Ernest Hemingway (1899 – 1961). Premio Nobel de Literatura

Robert Jordan, un joven e idealista voluntario de las Brigadas Internacionales, experto en demoliciones que, luchando en la guerra civil española de 1937 con la guerrilla antifascista, encuentra a María una joven rescatada por los milicianos de manos de las fuerzas sublevadas.

Hemingway forma parte de la mitología literaria universal por su obra, su azarosa vida y su trágica muerte.

«Tot mal té dos remeis: el temps i  el silenci»

Plena d’intriga, amor, escenes de lluita i de sàtira social, El Conde de Montecristo és un dels millors llibres que s’han escrit sobre la venjança.

L’HOME A LA RECERCA DE SENTIT, de Viktor Frankl

Aquest autor escriu sobre la seva experiència com presoner d’un camp de concentració de Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial. Ple d’una rica comprensió de les experiències psicològiques dels seus companys de presó, Vicktor Frankl reflexiona sobre el sentit de la vida, i com cada Sociedad té éssers humans decents i indecents.

2021, 11 de setiembre

EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO, de Viktor Frankl

Este autor escribe acerca de su experiencia como prisionero de un campo de concentración de Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial. Lleno de una rica comprensión de las experiencias psicológicas de sus compañeros de prisión, Vicktor Frankl reflexiona sobre el sentido de la vida, y cómo cada sociedad tiene seres humanos decentes e indecentes.

2021, 8 de setembre

ANNA DE LAS TEJAS VERDES, una amistat per a sempre (1908), de Lucy Maud Montgomery (1874 – 1942)

Sembla que fou ahir quan la somiadora Ana Shirley va arribar a Avonlea per a revolucionar la vida d’aquest petit poble. Hi han coses que no canvien, como la facilitat d’Anna per a ficar-se en embolics o la seva amistat amb Diana. Però la indomable pèl-roja es fa gran i el seu món és a punt de transformar-se amb ella.

 Es considerat un dels llibres favorits de Mark Twain.

2021, 8 de setembre

ANA DE LAS TEJAS VERDES, una amistad para siempre (1908), de Lucy Maud Montgomery (1874 – 1942)

Parece que fue ayer cuando la soñadora Ana Shirley llegó Avonlea para revolucionar la vida de este pequeño pueblo. Hay cosas que no cambian, como la facilidad de Ana para meterse en líos o su amistad con Diana. Pero la indomable pelirroja se hace mayor y su mundo está a punto de transformarse con ella.

 Es considerado uno de los libros favoritos de Mark Twain.

2021, 4 de setembre

ELS MISERABLES (1862) és la novel·la més coneguda de Víctor Hugo (1802-1885). Ha esta un clàssic de la literatura des de el mateix moment en què es publicà. Fou portada al cinema, al teatre i a la televisió. I continua essent un dels musicals més famosos.

2021, 4 de setiembre

LOS MISERABLES (1862) es la novela más conocida de Víctor Hugo (1802-1885). Ha sido un clásico de la literatura desde el mismo momento en qué se publicó. Fue llevada al cine, el teatro y a la televisión. Y continúa siendo uno de los musicales más famosos.

FAHRENHEIT 451 (1953) de Ray Bradbury (1920 -2012)

"Fahrenheit 451" es troba en un futur distòpic on la literatura (i tot el pensament original) està a punt d'extingir-se. Explica la història de Guy Montag, un bomber la tasca del qual és cremar llibres impresos, així com les cases en què estan amagats.

"Hi ha d'haver alguna cosa en els llibres, coses que no podem imaginar que una dona es quedi en una casa que crema. Hi ha d'haver alguna cosa allà. No sacrifiques per res".

Aquestes paraules són les de Guy Montag que, després d'unes breus trobades amb la seva veïna Clarisse McClellan, comença a dubtar de les regles de la societat en què viu. A través d'ella, Montag fa preguntes que sempre li havien perseguit la ment sense trobar una sortida, ni una solució, en una societat on ningú té temps per a ningú el que predomina és l'absolutisme, la mutació de les consciències a través de la tecnologia i la publicitat, l'absència de diàleg i l'aparença de felicitat.

En aquest món els bombers són els "guardians de la felicitat", d'aquesta aparent felicitat que enfosqueix la ment i fa que la gent visqui com autòmats. La seva missió és defensar la població de la infelicitat, la tristesa i la incertesa de la vida, i els llibres  aquests objectes rectangulars plens de signes són portaveus de veritats perilloses per al poder públic que gaudeix, sense ells, de tota la seva autonomia i els fa lliures.

FAHRENHEIT 451 (1953) de Ray Bradbury (1920 -2012)

"Fahrenheit 451" se encuentra en un futuro distópico donde la literatura (y todo pensamiento original) está al borde de la extinción. Narra la historia de Guy Montag, un bombero cuyo trabajo consiste en quemar libros impresos, así como las casas en las que están ocultos.

“Tiene que haber algo en los libros, cosas que no podemos imaginar para hacer que una mujer permanezca en una casa que arde. Ahí tiene que haber algo. Uno no se sacrifica por nada”.

Esas palabras son las de Guy Montag que, después de unos breves encuentros con su vecina Clarisse McClellan, empieza a dudar de las reglas de la sociedad en la que vive. A través de ella, Montag se hace preguntas que siempre habían rondado por su mente sin encontrar salida, ni solución, en una sociedad donde nadie tiene tiempo para nadie lo que predomina es el absolutismo, el enmudecimiento de las conciencias a través de la tecnología y la publicidad, la ausencia de diálogo y la apariencia de la felicidad.

 En este mund