cuantica20

MICRORRELAT PUBLICAT A LA PLATAFORMA DIVERSIDAD LITERÀRIA . Desembre de 2022

PÀGINA 49

Poesía publicada a Diversidad Literaria

a l'octubre de 2022

2020, 15 de desembre

Es publica «EL LEGADO DE ANNE BONNY»

Gènere: Thriller Corporatiu

Sinopsi

Un irlandès, William McCormac, el dia que arriba a la seva majoria d’edat rep del seu pare, un regal que l’omple de satisfacció: un valuós manuscrit que s’ha anat transmetent de generació a generació des de el temps en què va viure la seva avantpassada Anne Bonny. Moltes dècades més tard, durant els primers anys del segle XXI, l’avi William lliura als seus néts, Pol i Sergi, el manuscrit junt amb la tradició que porta associada. Els dos germans es comprometen a descobrir que hi ha de cert sobre allò que les successives generacions dels McCormac s’han anat transmeten al llarg del temps; y es proposen investigar si la tradició no és sinó fruit de la llegenda —de la mateixa manera que va succeir amb la vida de la filibustera Anne Bonny— o si hi ha quelcom més

FITXA TÈCNICA

Núm. pàgines: 376 Editorial: CALIGRAMA

Idioma: CASTELLÀ Enquadernació: Tapa blanda

ISBN: 9788418435652

Invitació a la presentació de la novel·la L'odissea dels quarks a Lleida

Invitació a la presentació de la novel·la L'odissea dels quarks a Girona

Invitació a la presentació de L'odissea dels quarks a Barcelona

Sinopsi de L'odissea dels quarks

Molt sovint, la ciència-ficció és una fantasia imaginària que no sorgeix pas d’un coneixement de les teories científiques realment desenvolupades al nostre temps. En aquest no és així. Hi ha clares referències a les teories científiques, que serveixen com a base per a desenvolupar l’argument.

Els esdeveniments que a data avui poden restar inversemblants s’expliquen en el marc d’un escenari en què la ciència facilita a un enginyer expert en mecànica quàntica el disseny d’un programari. (si be que a l’actualitat puguin semblar que alteren les lleis de la física).

L’estructura temporal es desenvolupa en l’àmbit de vàries conquestes científiques en el marc de la física. En aquest context, els personatges principals viuen el drama del planeta Terra condemnat mediambientalment a la mort respecte al d’altres mons on l’entorn natural és excel·lent.

La trama es construeix sobre quelcom que en aquest moment resulta ficció. Tanmateix la ciència representa el fonament sobre el qual els personatges viuen en un escenari creïble. A l’altra Terra les persones es comporten en aparença a la mateixa manera on l’Hernan, el protagonista de la novel·la, viu, amb passió, com científic el que analitza i desenvolupa.

El perquè d’aquesta novel·la

Des de ben jove l’autor ha estat aficionat a l’astronàutica la qual el va portar a interessar-se en l’astrofísica, una ciència que ajudada pels telescopis orbitals ha experimentat un significatiu avenç.

Aquesta novel·la de ficció científica, la seva opera prima, inspirada en els avenços d’aquesta branca de la física, narra un viatge en un escenari temporal futur. Tanmateix, el gènere humà podrà viatjar en els propers segles a qualsevol racó del nostre univers, gràcies al seu enorme desenvolupament mental i al gran progrés que tindrà la mecànica quàntica.

La primera publicació

Durant el curs acadèmic el professor de Literatura va proposar una redacció, en el context de la Natura, que describís la sortida del Sol.

Algunes de les quals es publicaren a l'edició estiuenca de la revista del Col·legi

Descripcció de la punta d'alba

Publicada al número d'agost de 1960 de l'edició estiuenca de la revista Casp del Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Barcelona

Bibliografia sobre Antolí Tarrats i Mayola

1. Busquets, Joan i Molero, Josep.

- L’ensenyament a Palafrugell, Pag. 97. Quaderns de Palafrugell I. 1993.

2. Domènec i Moner, Joan.

- L’ensenyament a Lloret de Mar (1599-1936). Pags.187-193. Publicación num.6 del Club Marina “Casinet”, 1991.

3. Fernández Soria Juan Manuel i M. del Carmen Agulló Díaz.

- L’escola rural al segle XX. El problema de l’escola rural durant la Segona República, Pag.49. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm. 8 (2005), p. 29-62 [Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana].

4. Puig, Evarist.

- Lliçons generals credos particulars. Biografía del mestre Josep Bonay Vidal. Pags.21-23 Ajuntament de Palafrugell.Impremta Palé,SL.,1998.

5. Soler i Mata, Joan.

- L’escola rural al segle XX . L’escola rural a Espanya al darrer quart del segle XX:una aproximació bibliográfica, Pag.112. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació. Núm. 8 (2005), p. 103-131 [Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana]

6. Xargay i Oliva, Xavier.

- Escriptors de Palafrugell. Pags. 135-137.Quaderns de Palafrugell VII. 1999.

Sinopsi

Siluetas de grandes mujeres és un model pedagògic que fomenta y posa en pràctica la participació entre mestre i alumnes. El modelo pren com exemple el treball rigorós que la dona, a l’àmbit vocacional, ha dut a terme en el decurs del temps a tot l’espectre del coneixement intel·lectual. A cada silueta se exposa, en poques i ben acurades frases, els aspectes que puguin atreure l’atenció dels alumnes. Essent la seva finalitat el desenvolupament intel·lectual de la mainada, en l’àmbit d’una societat culta, moderna i socialment justa.

©Enric Tarrats i Bierge

©Editorial Sunya 2014

ISBN: 978-84-941903 -6-0

DL: 16644-2014

Il·lustració de la portada: Carolina Coronado retratada per F. Madrazo al voltant de 1855. Madrid, Museu de El Prado.

Docència d'Antolí Tarrats

Des de el punt de vista de la DOCÈNCIA va formar part del planter de mestres de les escoles del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona i publicà al Butlletí dels Mestres els següents articles:

- El nostre concurs mensual de composicions

Publicat al núm. 106 any VI 15 d’abril de 1934

- Un aspecte de l’ensenyament actiu de la geografia

Publicat en el núm. 118 any VI 15 de desembre de 1934

- Les excursions escolars com a centres d’interès

Publicat al núm. 124 any VII 15 de març de 1935

- Les visites a les exposicions d’art

Publicat al núm. 130-131 any VII 15 de juny i 1 de juliol de 1935

- El cinema a l’escola, IV

Publicat al núm. 137 any VII 1 de desembre de 1935

- Un estudi escolar dels sistemes de comunicació

Publicat al núm. 152 any VIII 15 de setembre de 1936

- Sempreviva ((Butlletí dels Mestres a Cassià Costal)

Publicat al núm. 161/162 any IX, 1 i 15 de febrer de 1937

Pedagogia d'Antolí Tarrats

En el context de la PEDAGOGIA va implementar i publicar :

UN ASSAIG D'ESCOLA ACTIVA EN UN POBLE RURAL

Implementat l’any 1930 a l’Escola d’Estiu que va impulsar el Consell de Cultura de Barcelona en el marc de les escoles del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona i Publicat al Butlletí dels Mestres 88 any V 15 de maig de 1933

i

EL SENTIMENT ESTÈTIC EN ELS ALUMNES

Publicat al Butlletí dels Mestres 156 any VIII 15 de novembre de 1936

Poesies publicades per n'Antolí Tarrats

Entre 1922 i 1929 va publicar més de 20 poesies al setmanari BAIX EMPORDÀ (BE)

A uns llavis

Publicada al BE núm. 726; 14 d’octubre de 1923

Elegia a l’amiga que se’n va...

Publicada al BE núm. 729; 4 de novembre de 1923

Nostra Dansa*

Publicada al BE núm. 730; 11 de novembre de blocs Manelic 1925, 23 de gener de 1925

[*]Premiada als Jocs Florals celebrats a Badalona l’any 1922 Poema d’una tarda de festa

Publicada al BE núm. 733; 2 de desembre de 1923

Rimes de Carnaval Títol original: Rims de Carnaval

Publicada al setmanari BE à núm. 746; 2 de març de 1924 i als Blocs Manelic full del 4 de març de 1936

Del meu àlbum [A la gentil senyoreta companya de ploma Na Llucieta Cañà, corresponent afectuosament]

Publicada a ART NOVELL, revista d’Art i Literatura. núm. 6_7. Barcelona,juny-juliol 1924

El plany de Pierrot (Carnavelesca)

Publicat: BE núm. 797; 22 de febrer de 1925.

Rims d’Elogi i Ofrena

[Gentilment, a tu....]

Publicat: BE núm. 813; 14 de juny de 1925.

Rims a l’amada ignota

[En l’hora capvespral]

Publicat al BE núm. 917; 16 de juny de 1927.

Hurra!! Al Palafrugell F.C.

[Als equipiers del Palafrugell F.C. bons amics meus amb mtiu d’haver guanyat el Campionat de Catalunya de 2ª Categoria]

Publicat: BE núm. 919; 29 de juny de 1927.

Cançó a Carmina en l’hora del bany

Publicat al BE núm. 928; 1 de setembre de 1927 i als Blocs Manelic 11 de juliol 1935

Revetlla de Pasqua

publicat: al BE núm. 960; 12 d’abril de 1928

La complanta del captaire

Publicat al BE núm. 980; 30 d’agost de 1928.

sense títol

[“Jo t’he vist, oh donzella de la costa

enjoiada de gràcia i de beltat

les últimes clarors del sol de posta

encenien el teu rostre bronzejat” ]

Publicat: a Quaderns de Palafrugell. Llibre I: “L’ensenyament a Palafrugell” pag.97)

Narrativa publicada per n'Antolí Tarrats

Al setmanari BAIX EMPORDÀ en el dec urs dels 20's del segle XX.

La Verge de Cera

Publicat al núm. 761, 15 de juny de 1924

La padrina de Guerra

Publicat: al núm. 769, 10 d’agost de 1924

Les muntanyes no es troben....

Publicat al núm. 763, 29 de juny de 1924

La evolució ideològica de l’Enric

Publicat al núm. 778, 12 d’octubre de 1924

Una conquesta de Festa Major

Publicat al núm. 925, 11 agost de 1927

EN ALTRES PUBLICACIONS:

Als “Blocs Manelic”

Una cacera d’Isards [Remembrança pirinenca]

Publicat: Blocs Manelic any 1936. Dies 26 al 29 de 1926

La fam ajuda a l’enginy

Publicat: Blocs Manelic. 3 de febrer de1937

A “MARINADA”:

La darrera escena d’un poema amorós

Publicat: Marinada, núm. 190, Palamós, 11 octubtre de 1929

El capriciós atzar

Publicat: Marinada, núm. 194, Palamós, febrer de 1930

L’amor que torna

Publicat: Marinada, núm. 196, Palamós, abril de 1930

Biografia d'Antolí Tarrats i Mayola

Va néixer a Palagrugell. Visqué a la primera meitat del segle XX escriptor de poesia i narrativa, assagista i mestre pedagog. Participà a l’Escola d’Estiu que organitzava el Consell de Cultura de Barcelona i en què Alexandre Galí i Barceló i Barceló i Mates li encarregaren la preparació i posada en pràctica del model de «Escola Activa».

Fou professor de la xarxa de centres escolars del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona.

Al Butlletí dels Mestres publicà, entre 1933 i 1937, diversos treballs entre els quals cal subratllar «Un assaig d’escola activa a un poble rural» i «el sentiment estètic dels alumnes».

El seu treball vocacional es centrà al camp de la docència juvenil, essent referent d’algunes publicacions a l’àmbit de la pedagogia.