enginyeria aeroespacial

2022, January 29

MAKING COMPUTATION COME ALIVE

A new course teaches students how to use computational techniques to solve real-world problems, from landing a spacecraft to placing cell phone towers.


As a Martian lander descends toward the Red Planet’s surface, when can its parachute be safely deployed? Open it too early, while the lander is hurtling through the atmosphere, and it might tear off — but open it too late and the lander might not slow down enough to prevent a catastrophic crash landing. There are seemingly endless possibilities in this complex conundrum. One way to solve this puzzle is to use a computer to simulate the Mars landing, which is exactly how students in 16.0002/18.0002 (Introduction to Computational Science and Engineering) answered this question, which was part of their very first problem set.

“It was interesting because there are a few ways you can model the problem,” says Andres Arroyo, a first-year student who took the course during the fall term. “You can model it in terms of how the speed of the lander changes over time or how the speed changes as it changes position. Depending on what your goal is from the simulation, you might try different approaches. I thought that was one of the most interesting things we did.”

The course, launched last fall, is designed to teach students how computation collides with the physical world. It was developed through the MIT Schwarzman College of Computing’s Common Ground for Computing Education, a multidepartment initiative that aims to blend the teaching of computing and other disciplines. The half-semester course places programming in the context of computational science and engineering, a field that focuses on innovative applications of computation.  

Students learn to use computer programs for simulation, optimization, and uncertainty quantification. These foundational principles are framed with tangible examples designed to be relatable to students who aren’t necessarily computer science majors. Most students in the course this fall were either studying aeronautics and astronautics or math.

Modeling real-life problems

“Simulations like our Martian lander simulation are what people actually use computers for. Did NASA solve our little differential equation? No, I’m sure they have many more bells and whistles in their model. But conceptually, this is what people actually do,” says Youssef Marzouk, professor of aeronautics and astronautics and co-instructor for the course this term. “This is how I work, even in my own research. There is the modeling, there is the code, there are the outputs of the code, and you iterate between these things.”

Building the course around such concrete examples gives students a sense of how many problems can be approached using computational models. Most students take the course in their first or second year, and many have yet to pick a major, so it is especially valuable to give them a taste of how computation is applied in many fields, he says.

In developing the course, the faculty wanted to cover the basic aspects of computational science and engineering in a way that would make the concepts come alive to students, says co-instructor Laurent Demanet, professor of applied mathematics, who designed the course with David Darmofal, the Jerome C. Hunsaker Professor of Aeronautics and Astronautics. Lectures cover the fundamental equations at work in a certain problem, such as Newton’s law of motion for the Mars lander example, and then students learn to express those basic equations in an algorithm.

“It is the combination of math with science and computer science. It sings when you put it all together,” Demanet says. “For the students, it is really a skills-based class. We want to provide students with skills that can be used almost everywhere in their studies later on, and then in so many other domains as well.”

From equations to simulations

During one lecture, Demanet described Newton’s law of cooling (the rate at which an object cools is proportional to the temperature difference between the object and its surroundings). Then he ran a simulation using Python code that showed how long it would take a cup of coffee to cool from 85 to 50 degrees.  One of the biggest challenges of developing the course has been introducing these mathematical concepts while giving students enough context that they make sense for some contemporary applications — but without overwhelming them with too many details, he says.

Beyond imparting concrete skills, the examples are also designed to inspire students. For instance, one lecture that focused on climate science used mathematical equations for heat transfer to debunk a false claim that water vapor is a more potent greenhouse gas than carbon dioxide.

But Demanet told the students not to take his word for it — he demonstrated a computer simulation that showed how greenhouse gases have affected the overall rise in global temperature over many decades.Outside the classroom, students applied their computational chops to a wide range of real-world problem sets, from optimizing the placement of cell phone towers around MIT, to charting how Covid-19 vaccine effectiveness wanes over time, to evaluating the impact a geothermal heating system could have on the temperature inside a home.

For Penelope Herrero-Marques, the geothermal example piqued her interest because she’d like to install a system in her own home someday to reduce her carbon footprint. Herrero-Marques, a sophomore majoring in mechanical engineering who took the course last spring, was drawn to its relevant problem sets even though she had little background using computational approaches.

“Some of the problems were a bit scary at first just because they were so big. For our first p-set in the class we are supposed to model the Mars landing. But the professors did a good job breaking it down into smaller problems. Don’t get overwhelmed. Each big problem can be broken down into smaller problems that you are actually able to tackle,” she says.

She is now sharing that wisdom as a teaching assistant for the course. Fellow teaching assistant Mark Chiriac, a sophomore, took the course in its first iteration. The math major wanted to learn more about algorithms but also focus on applications he found interesting, like planetary motion.

While one of the trickiest problems involved locating cell phone towers around MIT, it was also among Chiriac’s favorites because the example was so realistic. Successfully solving that optimization problem gave him the confidence to apply those skills in other courses, he says.

“This course puts together parts of coding, math, and physics in this beautiful blend to give everyone the tools to tackle very relevant problems that are necessary in our world right now. It showed me how these different areas of science tie together in ways that I knew existed, but had not yet experienced for myself,” he says.

Ultimately, the skills students build in this course will help them tackle scientific prediction problems in whichever discipline they choose, Demanet says.

“I hope the students walk away with an appreciation of how computation can be used to really simulate complicated things in the world around them,” Marzouk adds. “I hope they see the power that it has and have some appreciation that it is not just a black box. There are really interesting ideas and algorithms that go into how that happens. Whether they spend the rest of their career learning about those ideas and algorithms or whether they stop right here, I think that is a valuable takeaway.”

Source: MIT News ; on campus and around the world

By Adam Zewe

January 6 2022


on 16th January 2022 

Norwegian start-up airline Norse Atlantic Airways get approval for flights to US

Norwegian start-up airline Norse Atlantic Airways was given a green light to start operating international flights to the United States.

The US Department of Transportation (USDOT) approved Norse Atlantic Airways' application for the operation of flight services between the European Union and the US. According to the airline's statement dated January 14, 2022, the newcomer aims to launch transatlantic commercial flights in the upcoming spring of 2022 with the first flights connecting Oslo, Norway, and a few destinations in the US, including New York and Florida.

“We are thrilled by the Department of Transportation’s approval of our affordable transatlantic flights. This significant milestone brings Norse one step closer to launching affordable and more environmentally friendly service to customers traveling between Europe and the United States,“ the Norse CEO and Founder Bjorn Tore Larsen said in the statement.

Source: https://www.aerotime.aero

Gabreille Petraskaite


2021

TERCER QUADRIMESTRE

WEB NOTICIAS AERONAUTICS - C.pdf
web not aeron - C.pdf
web noti aerona. - C.pdf
WEB NOT AEROESP - C.pdf
web not espacio - C.pdf
WEB NOT AEROESP. BREEZE AIRWAYS OFICIALIZA LA COMPRA DE 20 AIRBUS A220 MÁS - C.pdf
WEB NOT SPACE X - C.pdf

2021

SEGON QUADRIMESTRE

web not. aeroesp. Virgin Galactic - C.pdf
Blue Origin - C.pdf
WEB NOT VIRGIN GALACTIC - C.pdf
WEB La importancia de Japón en el espacio - C.pdf
web. EYES ON JUNO - copia.pdf
WEB. not. aeroespacials - C.pdf

2021, 26 de juny

Així es sent caminant per l’espai 

Per Ashley Strickland

Font:

23:33 ET(03:33 GMT) 29 Maig, 2021

https://cnnespanol.cnn.com/

Quan els astronautes s'aventuren fora de l'Estació Espacial Internacional per a realitzar els passeigs espacials, el més important que han de fer és concentrar-se.

Això pot semblar senzill, però imagineu que esteu intentant concentrar-vos en una sèrie de tasques memoritzades mentre sortim d'una resclosa i porteu un vestit espacial de 136 quilos, amb la brillantor del planeta Terra i el sol i el buit fosc de l'univers que us envolta. Una corda et lliga amb l'estació espacial i l'absència de gravetat t'impedeix caure.

"Hi ha moltes coses que has de fer, la més important de les quals és mantenir-te concentrat, tot i que és increïble allà fora", va dir l'astronauta de la NASA Mike Fincke. "És realment impressionant. L'única cosa que s’interposa entre tu i la resta de l'univers,  per a veure tot el cosmos de la Creació, és la placa de vidre del teu visor al casc, i és simplement impressionant."


11. 15 de juny - C.pdf
10. 5 de juny - C.pdf
PERSEVERANCE MOXIE WEB - C.pdf
SVQ. ASTRONÁUTICA. - C.pdf

2021

PRIMER QUADRIMESTRE

NASA Mars - C.pdf
AVIÓ ELÈCTRIC - C.pdf

2021, 2 d’abril

Embraer transforma un Legacy 450 en un Praetor 500 per a AirSprint

Embraer ha transformat la versió d’un avió executiu Legacy 450 en un Praetor500 per a l’operador canadenc AirSprint.

El fabricant va finalitzar la primera conversió d’un Legacy 450 a un avió Praetor 500 per a AirSprint Private Aviation. La companyia canadenca de Fractional Ownership té un altre Legacy 450 programat per a transformar-lo a un Praetor 500 aquest any. A més del lliurament d’un nou Praetor 500, també el 2021.

El procés de conversió complert es va dur a terme als centres de servei propietat de Embraer i implicà transformar un Legacy 450, amb un radi d’acció de 2900 milles nàutiques, en un Praetor 500, amb un radi d’acció intercontinental de 3340 milles nàutiques (6186 km).

Per a generar les millores en el radi d’acció del Praetor 500, es va substituir el cablejat de detecció del nivell als tancs de combustible, es va reubicar el sistema de medició de combustible, i es van efectuar modificacions a les ales amb els icònics winglets del Praetor.  Aquests ajustos van implicar actualitzacions dels sistemes de control de vol, inclosa una nova aviónica Collins Aerospace Pro Line Fusion.

Fuente: AvionRevue International

15 de març de 2021


2021, 27 de març
LLANÇAT AMB ÈXIT EL PRIMER NAN SATÈL·LIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 El passat 22 de març es va llançar el primer nano satèl·lit de la Generalitat de Catalunya, des del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan. El llançament ha tingut lloc a bord d'un coet Soyuz 2, que li ha permès arribar a la seva òrbita objectiu de 500 km.

Batejat com "Enxaneta" per la mainada de Catalunya, és el primer dels nanosatèl·lits que el Govern de la Generalitat posarà en òrbita en el marc de l'Estratègia NewSpace de Catalunya, una aposta per a la nova economia de l'espai com a sector de futur i de generació de llocs de treball.

El nanosatèl·lit passarà per sobre de Catalunya dues vegades al dia i al seu pas  recollirà les dades al seu pas les transmetrà a l'Estació Terrestre situada a l'Observatori Astronòmic del Montsec que està gestionada per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

L'Enxaneta desplegarà serveis de connectivitat global de Internet per les coses (IOT) amb cobertura 5G que permetran la comunicació i obtenció de dades de sensors ubicats a tot el territori català, fins i tot en zones de difícil accés o que no tinguin cobertura de xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.

Les aplicacions són:

-         Controlar el cabal dels rius i les reserves d'aigua a tot el territori per a millorar i fer més eficient la gestió de l'aigua;

-         seguiment i protecció de la fauna;

-          rebre dades meteorològiques d'estacions situades en ubicacions remotes;

-         seguiment dels moviments del sòl per anticipar-se als desastres naturals i

-         seguiment de ramats i cultius per detectar malalties i definir estratègies més eficients.

L'Estratègia NewSpace de Catalunya pretén fer de Catalunya un pol d'innovació, lideratge i atracció de talent i empreses en l'àmbit dels diferents sectors productius que generarà 1.200 nous llocs de treball en els propers 4 anys i 280 milions d'euros de facturació.

Font : AEROTENDENCIAS.com fotos: GK Launch Services

 22 de març, 2021

2021, 20 de març 

Air Nostrum se uneix a Volotea i Dante pel desenvolupament d’un avió elèctric regional

Air Nostrum es suma al projecte impulsat al 2019 per Volotea, en col·laboració amb Dante Aeronautical, pel desenvolupament d’un avió regional elèctric, d’entre 9 i 19 places, que podria enlairar-se l’any 2026.

Air Nostrrum, Volotea y Dante Aeronautical ha presentat  un projecte d’avió elèctric regional dins del Programa de Suport al Transport Sostenible i Digital,  amb finançament als fons europeus de recuperació.

Font: Fly News, 17 de març


2021, 13 de març

Rolls-Royce i Tecnam lliuraran a Widerøe un avió de passatgers totalment elèctric al 2026 

Rolls-Royce i el fabricant d'avions Tecnam s'han unit amb Widerøe, l'aerolínia regional més gran d'Escandinàvia, per a desenvolupar un avió de passatgers totalment elèctric que entrarà en servei per al mercat de passatgers el 2026.

Stein Nilsen, CEO de Widerøe, assegura que "l'extensa xarxa noruega d'aeroports d'enlairament i aterratge curt és ideal per a tecnologies d'emissió zero.

Per la seva part Rob Watson, director de Rolls-Royce Electric, va explicar que "l'electrificació ens ajudarà a complir amb la nostra ambició de permetre que els mercats en què operem per aconseguir zero emissions de carboni el 2050. També demostra les ambicions de Rolls-Royce per a ser el proveïdor líder de propulsió totalment elèctrica i híbrida en múltiples mercats d’aviació."

L'avió totalment elèctric P-Volt, que es basa en el Tecnam P2012 d'11 seients, és ideal per a enlairaments i aterratges curts, així com per a rutes a la costa nordoest de Noruega.

Font: Actualidad Aeroespacial

12/3/21

2021, 7 de març

SPACEX ACONSEGUIEX ATERRA AMB ÈXIT EL PROTOTIPUS SN10 DE LA STARSHIP

El passat 3 de març, el prototipus SN10 de Starship va completar amb èxit la tercera prova de vol a gran altitud de SpaceX. SN10 és un prototipus de la nau interplanetària .

Com en proves anteriors amb els prototips SN8 i SN9, SN10 va ser alimentat durant l'ascens per tres motors Raptor, cadascun dels quals va ser apagat en seqüència abans que el vehicle arribés a l’apogeu, aproximadament a 10 km sobre el nivell del mar.

El SN10 va realitzar una transició de la propulsió als tancs interns davanters, que contenen el propulsor d'aterratge, abans de reorientar-se per a la reentrada i el descens aerodinàmic controlat.

El prototip starship va baixar sota un control aerodinàmic actiu, aconseguit pel moviment independent dels flaps davanters i els dos posteriors del vehicle. Els quatre flaps van ser activades per un ordinador de vol a bord per a controlar l'actitud de Starship durant el vol i van permetre un aterratge precís a la ubicació prevista. A diferència de la prova anterior amb el SN9, els motors SN10 Raptor es van tornar a encendre correctament quan el vehicle va tornar a realitzar la maniobra de gir d'aterratge immediatament abans d'aterrar amb èxit a la plataforma assignada.

Font: AVION REVUE 4 de març 2021


2021, 27 de febrer

SEGONS VA PUBLICAR AEROTENDENCIAS EL PASSAT 24 DE FEBRERO DE 2021


La Junta Nacional de Seguretat del Transport (NTSB), l'organisme encarregat d'investigar els accidents aeris als Estats Units,   ha anunciat que desmantellarà la reconstrucció del fuselatge del Boeing 747 de TWA, conegut com a Vol 800, que es va estavellar l’any 1996  pocs minuts després d'enlairar-se de Nova York amb destinació a París. Les restes de l'avió van caure al mar prop de Long Island.

Les restes de l'avió van ser portades a un hangar a Ashburn, Virginia, on la NTSB va utilitzar les restes com a Centre de Formació per a professionals que investiguen accidents aeris. No obstant això, els avenços en tècniques de recerca, com l'escaneig 3D i la imatge de drons, han disminuït la rellevància de la reconstrucció a gran escala en l'ensenyament de tècniques de recerca modernes.

Després d'una exhaustiva investigació de quatre anys, la NTSB va determinar que la causa probable de l'accident va ser una explosió en el tanc de combustible situat sota l'ala. Les proves van indicar que l'explosió va ser el resultat d'un curtcircuit elèctric que va encendre la mescla d'aire/combustible inflamable al tanc.


19 de febrer de 2021             
Perseverance

Un objectiu clau de la missió de Perseverance a Mart és l'astrobiologia, incloent la recerca de signes de vida microbiana antiga. El rover caracteritzarà la geologia del planeta i el clima al passat, aplanarà el camí per a l'exploració humana del Planeta Roig i serà la primera missió de recollir i emmagatzemar roques i grans minerals i tota la resta de dipòsits superficials que descansen sobre la roca solida inalterada marciana.

L'aviació europea llança un ambiciós pla per aconseguir zero emissions netes de CO2 el 2050

13 de febrer de 2013

El sector de l'aviació europea va presentar dijous la seva iniciativa de sostenibilitat insígnia, «Destination 2050-A route to net zero european aviation». Impulsat per un nou informe independent, proporciona una visió i un camí per a significatius esforços de reducció d'emissions de CO2 a Europa i a escala mundial.

Sobre la base de l'Acord de París i el Pacte Verd Europeu, "Destinació 2050" preveu que tots els vols dins i sortint de la UE, el Regne Unit i l'AELC obtinguin zero emissions netes de CO2 el 2050.

Font:  Actualidad Aeroespacial


EASA declara Boeing 737 MAX segur per a tornar a volar a Europa

Font:   aviaciondigital.com/

27 de gener de 2021 


 L'Agència de Seguretat Aèria de la Unió Europea (EASA) ha concedit el seu segell d'aprovació per al retorn al servei d'una versió modificada del Boeing 737 MAX, que requeria un paquet d'actualitzacions de programari com MCAS (Sistema d’Augment de les Característiques de Maniobra), reelaborant treballs elèctrics, controls de manteniment, actualitzacions dels manuals d'operacions i entrenament de tripulació que permetrà a l'aeronau volar amb seguretat en cels europeus després de gairebé dos anys en estat inoperatiu.

En tant que les investigacions van avaluar que el comportament del MCAS i els sistemes d'alerta relacionats eren la causa principal clara dels dos accidents, EASA es va adonar que es necessitava una revisió molt més àmplia del 737 MAX. EASA, per tant, va estendre la seva anàlisi a tot el sistema de control de vol. Amb un enfocament particular en els factors humans: l'experiència real d'un pilot per a pilotar l'aeronau.

En els dies posteriors a la prohibició per a volar, EASA va establir quatre condicions per al retorn al servei de l'aeronau. Aquesta revisió ampliada, realitzada en estreta cooperació amb la FAA com a autoritat de certificació principal i amb Boeing com a fabricant, va continuar evolucionant en el decurs dels següents 20 mesos. Les seves conclusions van portar a la definició del paquet complet d'accions especificades en la Directiva d'Aeronavegabilitat.

Les condicions que EASA havia imposat per al retorn al servei de l'aeronau es compleixen ara: 

·         Les causes dels dos accidents (JT610 i ET302) han estat prou clares.

·         Els canvis de disseny proposats per Boeing per abordar els problemes destacats pels accidents hagin estat aprovats per l'EASA i la seva implementació sigui obligatòria.

·         EASA ha completat una revisió de disseny ampliada independentment

·         Les tripulacions de vol de Boeing 737 MAX rebin l'entrenament adequat


ESPAI: LA MISSIÓ CHEOPS ACABA DE REVELAR L'EXISTÈNCIA D'UN SISTEMA PLANETARI ÚNIC. El sistema format per sis exoplanetes, cinc dels quals estan immersos en una estranya dansa rítmica mentre orbiten la seva estrella central. La mida i la massa d'aquests planetes, però, no segueixen un patró tan ordenat. Aquesta troballa desafia les teories actuals de la formació planetària.

Font: AVION REVUE 25 de gener de 2021


El descobriment cada vegada més de sistemes planetaris, cap d'ells similar al nostre sistema solar, ens permet seguir avançant en la comprensió de com es formen i evolucionen els planetes. Un exemple sorprenent es troba en el sistema anomenat TOI-178, a uns dos-cents anys llum de distància, a la constel·lació de l’Escultor.

Després d'observar aquesta estrella amb el Transit Exoplanet Probe Satellite (TESS) de la NASA, els astrònoms ja s’esperaven que allotgés dos o més exoplanetes. Ara, les noves observacions d'alta precisió amb Cheops, el Satèl·lit de Caracterització d'Exoplanetes de l'ESA, llançat el 2019, mostren que el sistema solar TOI-178 allotja almenys sis planetes amb una disposició veritablement única. L'equip liderat per Adrien Leleu, de la Universitat de Ginebra i la Universitat de Berna (Suïssa), ha publicat avui els seus resultats en Astronomia i Astrofísica.

Una de les característiques especials de TOI-178 que els científics han estat capaços de descobrir amb Cheops és que els planetes d'aquest sistema —excepte els més propers a l'estrella— segueixen una dansa rítmica al llarg de la seva òrbita. Aquest fenomen es coneix com a ressonància orbital i implica l'existència de patrons repetits a mesura que els planetes giren al voltant de l'estrella, fent que alguns d'ells estiguin alineats cada poques òrbites. S'observa una ressonància similar en les òrbites de tres de les llunes de Júpiter: Io, Europa i Ganimedes. Per a cada òrbita d'Europa, Ganimedes en completa dos i Io, quatre: aquest és un patró de 4:2:1.

En el sistema TOI-178, el moviment ressonant és molt més complex, ja que implica cinc planetes amb un patró de 18:9:6:4:3. Mentre que el segon planeta de l'estrella (el primer en el patró) completa 18 òrbites, el tercer (segon del patró) completa nou i així successivament.

Al principi, els científics només van veure quatre dels planetes en ressonància, però van seguir el patró per calcular que el sistema hauria d'incloure un planeta més (el quart segons el patró i el cinquè posicionat des de l'estrella). No obstant això, encara que els planetes de TOI-178 orbiten la seva estrella de manera ordenada, les seves densitats no segueixen cap patró específic. Un dels planetes, dens i rocós com el nostre, és seguit per un altre de mida similar però molt esponjós, com un mini júpiter, i després ve un altre molt similar a Neptú.


La FAA ha publicat la normativa final sobre el desenvolupament de vols supersònics civils. La normativa agilitza els procediments d’aprovació  de la FAA per els vols supersònics dels Estats Units.

Font: FLYING;  Dan Pimentel   12, de gener de 2021


The US Department of Transportation and the FAA issued a Final Rule (PDF) on January 6 2021 to facilitate the safe development of civil supersonic aircraft. The rule streamlines and clarifies procedures to obtain FAA approval for supersonic flight testing in the United States. The rule will help ensure that companies developing these aircraft clearly understand the process for gaining FAA approval to conduct flight testing, which is a key step in ultimately bringing their products to market.

“Today’s action is a significant step toward reintroducing civil supersonic flight and demonstrates the Department’s commitment to safe innovation,” said former US Transportation Secretary Elaine L. Chao, who announced her resignation on January 7, 2021. FAA Administrator Steve Dickson added that “The FAA supports the new development of supersonic aircraft as long as safety parameters are followed. The testing of supersonic aircraft at Mach 1 will only be conducted following consideration of any impact to the environment.”


Cobham seals Sabena Technics KC-135 support contract

5 de gener de 2021

Font: AEROSPACE Manufacturing


Cobham Mission Systems, a world leader in air refuelling solutions and support, has announced it has secured a three-year agreement with Sabena technics.

The contract provides comprehensive through-life support (TLS) and air-to-air (AAR) equipment maintenance to help Sabena technics ensure effective continued operations of the French Air Force’s KC-135 refuelling tankers.

“Since 2009, we have had the pleasure of supporting the Sabena technics team in Nîmes, and we are extremely pleased to continue this collaboration,” said Russell Bailey, vice-president air-to-air refuelling for Cobham Mission Systems in the UK. “Our TLS agreements provide customers with long-term cost savings and faster access to parts and technical support, and gives us important insight into the full AAR product lifecycle. This ultimately helps to inform and educate product design teams working on next generation AAR solutions.”

Under the contact, Cobham Mission Systems will continue to provide dedicated in-service support to the air-to-air refuelling pods fitted to the French KC-135 fleet. This includes exclusive repair and overhaul services, engineering support, obsolescence management and guaranteed availability of spares and consumables, during later stages of the aircraft service life.